dijous, 12 / febrer / 2009

Un any veient com surt el sol cada matí, des de Barcelona, el delta de l'Ebre, Munic, Paris, Santa Eugènia de Berga, Irlanda, Novi Ligure, Peñalba...ara m'adono que mai m'havia mogut tant!
alegries, disgustos, somriures, riures, plors, tendresa, odi, amor, desig, records, música, llibres i 362 cançons i 333 poemes.
Després d'un any mirant per la finestra ha arribat el moment d'acabar aquest blog. Segurament serà la primera cosa que acabi, o com a mínim serà el primer cop que tinc la consciència de començar i acabar alguna cosa.

Gràcies a tots els que heu anat seguint el blog i a tots aquells que heu fet comentaris. I sobretot, a la persona que durant molts anys ha intentat que llegís poesia i en qui he pensat cada dia mentre buscava el poema i la cançó. Aquest blog ha volgut ser un homenatge a ella, gràcies per tot.

A partir d'ara faré una altra cosa, suposo que tot plegat és una quimera.
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Barcelona // Hora: 7:11 //
Cançó: sortidA // Disc: A can pistraus // Autor: Abús //
Poema: Aquest any ningú no m'enviarà cap cadleia // Llibre: Memòria I // Autor: Marta Pessarrodona //

















Exercici ben estèril, el de recordar dates.
Algú, sé ben bé qui, em dirà: "Bon aniversari!"
I no podré deixar de pensar en tot una mica,
amb una por freda travessant-me l'esquena
-basarda absoluta de coses, moments
sense atur que traïdorament m'esperen-.
Un gat de pèl ben roig trepitja la gespa;
el jardí és immens i sé que ho tinc tot
i sé que no tinc res, excepte una memòria,
i una absència absoluta, i la certesa rara
que les paraules sovint prenen massa forma.
Veig una paret alta, altíssima, i encara
que tinc forces sé que no podré pas saltar-la.
Decididament, deixaré de mirar per la finestra:
la dona de fer feines vol netejar la cambra.
Un any més: desig i destrucció mesclant-se.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 11 / febrer / 2009

-------------------------------------------------------------------------------------------------
Barcelona // Hora: 7:51 //
Cançó: Baby's Coming Back To Me // Disc: Jarvis Cocker // Autor: Jarvis Cocker //
Poema: IV.Tres soliloquis d'en Jaume (Finestres,....) // Llibre: El benestar // Autor: Sebastià Alzamora //

















Finestres, i unes cames que m'aguantin
mirant: el malestar del veïnat,
el plom de les estacions,
l'escenari d'un crim, els vels de l'aire,
qualsevol cosa. Finestres d'un tren,
vitralls bohemis, l'estreta obertura
de la visera, l'ull de bou d'un iot:
tant se val, sempre que hi hagi finestres.

Res més no m'ha de caldre quan,
de la pell, sols me'n quedi la sutura.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 10 / febrer / 2009

-------------------------------------------------------------------------------------------------
Barcelona // Hora: 7:53 //
Cançó: Pasado // Disc: Tú rompió mi corazón // Autor: El Chico Con La Espina En El Costado //
Poema: Els bells temps // Llibre: En un indret del temps // Autor: Montserrat Carol //

















Antics records
gronxen l’enyorança.
Els crido i, atemorits,
s’allunyen vers el lloc on ja res no té nom.
Llavors m’amara una tristesa,
un sentiment de pèrdua,
un desig d’esfrondrar-me en l’oblit.
Si pogués embrancar-me amb els somnis
d’un astre a l’altre,
arrabassant del llac profund de la tenebra
polsims d’un temps ja abrusat…
Aterrar en un món recentment creat,
incòlume,
retrobant els dies, les hores, els minuts
que s’esvaïren
amb el besllum inabastable del crepuscle.
-------------------------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 9 / febrer / 2009

Aquest post el volia publicar el 26 de juny, no vaig poder i ahir em vaig adonar que s'havia quedat com a esborrany....
-------------------------------------------------------------------------------------------------

Barcelona / /Hora: 7:28//
Cançó: Ne me quitte pas// Autor: Jacques Brel//
Poema: T'estimo perquè sí// Autor: Maria Mercè Marçal//
















T'estimo perquè sí.
Perquè el cos m'ho demana.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.
Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.
Perquè és l'amor, dallat, que ha granat al meu llit.
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia.
Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall
a la marea viva que em nega a l'endeví.
Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí
que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.
Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva
i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 8 / febrer / 2009

-------------------------------------------------------------------------------------------------
Barcelona // Hora: 8:59 //
Cançó: Sangara // Disc: The Magic Box // Autor: John Williams //
Poema: És quan dormo que hi veig clar // Llibre: on he deixat les claus... // Autor: J. V. Foix //

















És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una sola metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,

-------------------Abril de 1939

-------------------------------------------------------------------------------------------------

dissabte, 7 / febrer / 2009

-------------------------------------------------------------------------------------------------
Barcelona // Hora: 8:53 //
Cançó: Exile // Disc: Exile // Autor: Geoffrey Oryema //
Poema: Vós podríeu? // Llibre: Antologia de poesia russa contemporània// Autor: Vladimir Maiakovski //Traducció: Joaquim Horta i Manuel de Seabra //

















D'un sol cop vaig embrutar el mapa
dels meus dies grisos
esquitxant-lo amb la tinta d'un flascó.
Després he mostrat en un plat de gelatina
els pòmuls oblics de l'oceà.
A les escates d'un peix de llauna
he llegit la crida de nous llavis.
Vós
podríeu
tocar un nocturn
amb la flauta de les canonades
per on corre l'aigua?
-------------------------------------------------------------------------------------------------

divendres, 6 / febrer / 2009

-------------------------------------------------------------------------------------------------
Barcelona // Hora: 7:28 //
Cançó: The Wolves (Act I and II) // Disc: For Emma, Forever Ago // Autor: Bon Iver //
Poema: No res un fum // Llibre: Encara les paraules // Autor: Joan Vinyoli //

















La poesia allunya de les aparences
i fa propera la realitat.
Memòria: perdre's com en un dellà
que és sols l'aquí, darrera
cortines transparents.
-----------------------------------I què veus?
No res, un fum.
-------------------------En veritat us dic
que no es fa res en veritat sinó
per la paraula creadora del silenci.
-------------------------------------------------------------------------------------------------